L'EDUCACIÓ EMOCIONAL

En aquest apartat vull fer cinc cèntims sobre què és l’educació emocional, les emocions i que entenem per intel·ligència emocional. Així doncs, espero que la informació us serveixi d’ajuda i, per qui no conegui el tema, li permeti situar-se.

1. QUÈ ÉS L'EDUCACIÓ EMOCIONAL? 

Rafal Bisquerra (200) defineix l’educació emocional com “el procés educatiu, continu i permanent que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, construint els dos elements essencials pel desenvolupament de la personalitat integral. Per això, es proposa el desenvolupament de coneixements i habilitats vers les emocions per capacitar a l’individuo per afrontar millor els reptes que succeeixen en la vida quotidiana i així augmentar el benestar personal i social”

Es indispensable per afavorir i potenciar el desenvolupament integral de la persona, tant a nivell intel·lectual com moral, social o emocional.

 

L’educació emocional, al final, consisteix en una forma de prevenir els aspectes negatius que ens ofereix l'entorn. Ajuda potencialment a desenvolupar competències per fer front a moltes situacions que ens envolten i, per tant, ens ajuda a prevenir el consum de les drogues, l'estrès, l'ansietat, entre altres aspectes.

 

Així, podríem dir que, alguns dels objectius de l’educació emocional són: 

• Millorar en el coneixement de les emocions pròpies
• Conèixer les emocions de les altres persones
• Saber identificar les emocions
• Aprendre a regular les emocions
• Adquirir més tolerància a la frustració 
• Minimitzar els efectes negatius de les emocions
• Adquirir una perpectiva positiva davant la vida

2. QUÈ SÓN LES EMOCIONS?

L'emoció és un impuls que es focalitza en el nostre cervell. Aquest impuls ens dóna ànim o desanim per "viure" i ens empeny o ens atura a l'hora d'estar amb interacció amb l'entorn i amb nosaltres mateixos.

Els 7 pilars bàsics de les emocions:

Les emocions compleixen moltes i diverses funcions. A continuació, exposo els apartats en els quals les agrupa i organitza Mora (2008):

Primer: Les emocions serveixen per defensar-nos d’estímuls nocius o aproximar-nos a estímuls plaents o de recompensa que mantinguin la supervivencia. En aquest sentit, a més, les emocions són motivadores. És a dir, ens mouen o ens empenyen a aconseguir o evitar el que és beneficiós o perjudicial per a l’individu i l’espècie.

Segon: Les emocions fan que les respostes de l’organisme, davant de diferents esdeveniments, siguin polivalents  i flexibles. Són reaccions que ajuden a trovar, no una resposta fixa davant d’un determinat estímul, sinó que sota la reacció general d’alerta, l’individu tria la resposta més adequada i útil entre un repertori posible. Així, les emocions i els sentiments doten de més versatilitat a la conducta i, això,es de una gran utilitat per la supervuivència de l’individu i de l’espècie.

Tercer: Les emocions serveixen a les funcions del primer i segon punt “posant en alerta” a l’individu com un tot únic davant l’estímul específic. Tal reacció emocional inclou l’activació de múltiples i molts diversos sistemes i aparells de l’organisme.

Quart: Les emocions mantenen la curiositat i amb això l’interès pel descobriment de la novetat. D’aquesta manera, eixamplem el marc de seguretat de la supervivència de l’individu.

Cinquè: Les emocions serveixen com a llenguatge per comunicar-se uns individus amb els altres. És una comunicació ràpida i efectiva. Així, es creen llaços emocionals que poden tenir clares conseqüències d’èxit tant de supervivència biològica com social.

Sisè: Les emocions serveixen per emmagatzemar i evocar memòries d’una manera més efectiva. A ningú se li escapa que qualsevol esdeveniment associat a un episodi emocional, tant si aquest va tenir un matís plaent o de càstig, permet un major o millor emmagatzematge i evocació del que va passar.

Setè: Les emocions i els sentiments són uns mecanismes que juguen un paper important en el procés de raonament. Allò abstracte creat pel cervell, els processos cognitius en general, es creen en les àrees d’associació de l’escorça cerebral amb informació que ja ve impregnada de colorit emocional, sigui bo o dolent. Es pensa ja amb significats emocionals. 

 

3. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL?

 

Podria definir la intel·ligència emocional com una habilitat. Aquest, però, és l'encarregada d'ajudar-nos a prendre consciència de les nostres emocions i, també, de les persones que ens envolten. Així, a través de la presa de consciència podem pasar a la regulació i l'autoregulació de les emocions, en el qual aprenem i som capaços d'arribar a un equilibri entre la impulsivitat i la repressió, tot aconseguint un benestar i una pau interior que ens ajuda a tenir una bona educació emocional.

A banda, s'ha de tenir present que el comportament i les emocions dels altres influeixen directament en les nostes pròpies. Per aquest motiu, penso que és important tenir en compte una bona educació emocional i considerar, com a competències bàsiques, la consciència i la regulació de les emocions. A partir de la millora d'aquest aspecte es construeix i s'arriba a un benestar personal i social i, la persona, assoleix una força major per fer front als reptes que planteja la vida.

Convé deixar clar que la intel·ligència emocional és important en totes les persones, independentment de l’edat, del sexe o de l’estat de salut.

Salovey i Mayer (1990), juntament amb  Goleman (1997), indiquen que la Intel·ligència Emocional es pot subdividir en cinc capacitats:

- El reconeixement de les pròpies emocions.
- La competència per manejar les pròies emocions.
- La utilització del potencial existent per automotivar-se.
- La capacitat de posar-se en el lloc dels altres (empatia)
- La creació de les relacions socials. 

 

Fonts:

- Mora, F. (2008) El reloj de la sabiduría. Tiempor y Espacios en el cerebro humano. Madrid: Alianza Editorial.

- GOLEMAN, D. (1997). Inteligencia emocional.19a edició. Barcelona: Kairós

- SALOVEY, Peter; MAYER, J. D. (1990). «Emotional intelligence». A: Imagination, Cognition

and Personality, núm. 9.
- Bisquerra, R. (2002) Educación emocional y bienestar: Praxis